El 29 de febrer vam poder escoltar en el marc de l'11è Cicle de Jazz de Manlleu, el grup 4uatre Cats. S'estrenaven com a formació, però no com a músics, perquè ens van oferir un jazz de qualitat i íntim que només es pot fer si hi ha molts anys d'escena a l'esquena.
En Joan Ramon Puntí va aportar la pedagogia al concert, explicant els diferents ritmes que empraven a les seves peces, moltes de Django com "Djangologie" (dedicada a en Pere Pesques, company de Puntí en formacions anteriors; altres de pròpies, com Selmer 3-4-4, del mateix Puntí (que va dedicar a en Lluís Monteis, que també havia tocat amb ell) i altres temes des d'estàndards de la bossa nova, fins a melodies d'autors molt coneguts com l'Sting.
En Quim Abramo va estar magnífic a la guitarra, tant en el continu gypsy-swing percutit com en els solos. Molta qualitat guanyada i merescuda any rere any, i d'una evolució molt curiosa que ha passat del Heavy-Fusió-Gypsy sempre sense perdre coherència.
Al baix, en Franco Molinari, amb un so sec de fusta que li dóna modernitat, però a la vegada amb la calidesa que convé al gypsy. Bons solos i un so contundent que no quedava gens ofegat per les guitarres.
De Juan Carlos García, el virtuosisme i l'armonia. Un gran músic amb un Roland que no hi acabava de lligar. Potser amb un piano de debò el seu so hagués quedat més integrat. De tota manera, substituïa solos que haguessin fet un clarinet o un violí en formacions gypsy, cosa que no és gens fàcil. Molt bon músic, malgrat el so del seu instrument.
Personalment em va entusiasmar i crec que tenen molt de camí per córrer. Vaig veure un Quim molt madur i un Joan Ramon molt feliç, fent la música que més li agrada, molt ben acompanyats per un baixista i un pianista excel·lents. Felicitats.
(Foto: Joan Mitjavila)
1 comentari:
La veritat és que va ser un vespre molt agradable, amb una formació molt interessant que sonava molt bé...
Publica un comentari a l'entrada