14/11/07

Concert de Richard Bona i Marcus Miller







Vam encertar de ple: el concert doble a l'Auditori del dijous 8 de novembre de Richard Bona i Marcus Miller passarà a la nostra petita història com un dels millors. La idea de reunir dos baixistes per homenatjar el malauradament desaparegut Jaco Pastorius, va ser un èxit.



Ambdós van sortir a donar-ho tot, fugint de divismes i amb ganes de transmetre el seu missatge musical amb molta energia i sobretot qualitat.


De Richard Bona, en destaco la sensibilitat de la seva veu en llengua africana, amb un registre molt agut i amb la calidesa dels greus mesurats acuradament en cada tema cantat; la comunicació amb el públic; l'atreviment amb els pedals; els músics (sobretot el trompeta); i la barreja d'estils (africà, el jazz de Miles Davis de TUTU, els ritmes llatins...).

De Marcus Miller, el baix que imposava en tot moment el seu caràcter fort, imperatiu, càlid, imparable, rodó, excel·lent... Una joia que va arrodonir amb els músics que l'acompanyaven: el bateria, un mestre enèrgic del ritme amb un so brillant molt allunyat dels bateries que aixafen aquest instrument en concerts de rock; el trompeta, escollit per a l'ocasió per imitar el so de Miles; el saxo, pinzellades de solos amb molta empenta; els teclats, creant l'atmosfera perfecta per a lluïment dels solistes; i l'armònica, petita, però fent solos increïbles.
Una jornada inoblidable del millor jazz i amb l'estimada companyia d'en Lluís, en Joan, en Jordi i en Gerard.



3 comentaris:

Joan ha dit...

Bona crònica Pep!
Només afegir que va resultar molt reeixida la versió de "Birdland" d'en Richard Bona - un homenatge a Jaco Pastorius i també a Joe Zawinul.
Marcus Miller va fer una fantàstica versió de "Come together" dels Beatles. Tal i com escrius Miller va recordar les seves col·laboracions amb Miles Davis tocant "Jean Pierre". També va fer una versió de "Higher Ground" de Stevie Wonder i una altra de "When I fall in love" (aquesta darrera tocant el clarinet baix).

josep-maria ha dit...

Hola Pep!!!
veig que això del JAZZ també dóna molt de joc.....

Ja em veig corrent, hidratant-me amb wisky's i amb el Jazz amenitzant la cursa...

Si et sembla bé et poso un link des del meu blog ok?

Pep Amargant ha dit...

Josep Maria, tot arriba...
Jazz i whisky no semblen competibles amb l'esport, però sí amb l'esport diari de donar classes. Un bon descans es mereix un excel·lent whisky de Malta.
Merci per posar-me al teu bloc.