Jazz amb i entre amics

A Ceret, amb els toros, l'any passat: gaudiu-ne

2011-12-19T19:14:00.002+01:00

Festival Internacional de Barcelona: Charles Lloyd

2010-11-21T17:32:00.005+01:00

Aquest any, en Lluís, en Joan, en Gerard i Jo hem decidit anar a veure en Charles Lloyd. Si bé no ens volíem perdre en Sonny Rollins, per qüestions d'agenda no el vam poder anar a veure i, és clar, a escoltar. El concert de Charles Lloyd va ser excel·lent: en destaquem la formació i les balades, sobretot la Llorona. També en recordarem els nous sons fent plorar el saxo, les arriscades fugides de tema de cada solista i els crecendo dels solos del pianista que encenien de calidesa el públic assistent a l'Auditori (petit). La crítica del Periódico ens diu moltes més coses:

ROGER ROCA
BARCELONA
Els que dimarts a la nit van anar a l'Auditori amb la intenció de veure una llegenda del saxo es van trobar amb un fet molt millor: un grup extraordinari amb una llegenda del saxo al capdavant, el veterà Charles Lloyd, plat exquisit del 42è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona i protagonista del primer concert del cicle ECM Barcelona. Des que va sortir del seu retir als anys noranta -abans es va recloure a Big Sud, un racó de Califòrnia-, el saxofonista viu una altra edat d'or, i amb el seu quartet actual, ha tocat un nou sostre.

Charles Lloyd és la veu lírica del jazz. La seva música és simple en la forma però riquíssima en l'impacte emocional. Parteix de melodies senzilles i, com si fossin himnes, les porta a un pla que ratlla la mística; per alguna cosa va ser el músic de jazz més popular entre la generació del flower power. Però els seus joves companys -el pianista Jason Moran, el bateria Eric Harland i el contrabaixista Reuben Rogers- són fills d'un altre temps.

POESIA I ESTÈTICA / Àgils, dotats, aprecien el missatge de Charles Lloyd però parlen el seu propi llenguatge. El seu tempo és elèctric, de metròpolis; res els cau més lluny que un refugi a les muntanyes californianes. I la combinació va donar a l'Auditori una música de gran potència. La veu de Charles Lloyd -per moments un lament, com en la tristíssima cançó mexicana La llorona- va proposar la poesia, i el trio la va amplificar amb una estètica molt d'acord amb els temps: no és que li fes cap falta, però avui Charles Lloyd a sobre sona modern.

When the Saints

2010-11-21T17:28:00.001+01:00

Chinatown. Un altre vídeo de la Riverter Dixieland

2010-11-21T16:21:00.001+01:00

Nou vídeo de la Riverter Dixieland: Indiana

2010-11-21T16:05:00.005+01:00

Després de dos anys sense publicar res, em reactivo amb aquest vídeo de la Riverter Dixieland a Sant Tomàs, i torno a publicar les nostres sortides de jazz a partir del novembre del 2010 i que tingui continuïtat l'any que ve.

Els solos són d'en Quico Prat al Tenor i d'en Gil Casals (trombó). Els altres som en Joan Mitjavila (trompeta), Pep Amargant (clarinet), Toni Clavera (soprà), Marcel·lí Druguet (baríton), que substitueix en Joan Sitjà (tuba), Cesc Alboquers (banjo) i Joan Carles Casas (bateria). Filmat per en Martí Mitjavila.

40 Festival Internacional de Barcelona

2008-07-17T19:56:00.004+02:00

Reservem el dia 9 de novembre per una gran cita. Això és el que ens avancen per als amics del jazz a un ?% de descompte. El festival va néixer al mateix any que nosaltres!

Una mica d'història...
El 1966, a iniciativa de l’empresari Joan Roselló, va néixer el primer festival de jazz espanyol, inaugurat amb un concert del pianista Dave Brubeck. El festival, que va sobreviure als temps hostils de la dictadura franquista, va deixar de bategar durant tres anys, entre el 1977 i el 1980, curiosament en els primers anys de democràcia. Des de finals dels 80, The Project és l’entitat organitzadora i ara, el 2008, el festival celebra la seva 40 edició amb un dens programa que el converteix, una vegada més, en una de les referències dels festivals de tardor europeus i, sens dubte, en el festival privat més important d’Europa.

I els concerts
El debut a Barcelona d’Al Green, el 24 d’octubre; el duo inèdit entre el pianista Brad Mehldau i el saxofonista Joshua Redman el 9 de novembre (un encàrrec del festival per celebrar les seves dues últimes dècades d’història), i la presentació del nou disc de la inclassificable big band de Matthew Herbert (13 de novembre) són alguns dels concerts del festival, que al setembre presentarà el seu programa complet amb encara molta més música i grans artistes.

Cicles especials (com el dedicat aquest any a la trompeta), concerts únics, l’atenció a la creació catalana (de Triphasic a La Locomotora Negra passant pel projecte del pianista Lluís Vidal Mompiana, inspirat en la música de Frederic Mompou i amb Dave Douglas com a convidat especialíssim), el ja clàssic concert familiar (aquest any amb La Vella Dixieland) i conferències dels crítics i escriptors jazzístics més importants vinguts especialment des de Nova York formen part també d’una programació que celebra tant el present esplendorós del festival, garantit per una audiència apassionada i entesa com n’hi ha poques, com el difícil passat en aquest any de xifres rodones.

Vijazz: una cita per repetir cada any

2008-07-12T14:35:00.004+02:00

El dia 5 de juliol vam anar a Vilafranca, en Joan, en Gerard, en Lluís i jo, per assistir al VIJAZZ. Una fira de vins amenitzada amb jazz, i quin jazz! Al carrer vam poder escoltar un grup de dixieland molt bo mentre preníem unes copes de vi i cava del Penedès. També vam poder catar vins de la casa Torres gratuïtament. Dos blancs i dos negres excel·lents (Vinya sol, Àtrium, Mas d'en Planes). El concert del vespre va ser espectacular, el quintet de Roy Hargrove comunicava jazz i energia, amb un bateria increïble que sobresortia sobre el que ja semblava impossible de superar dels altres músics. Els Yellowjacks amb Mike Stern van estar en la línia del jazz fusió de sempre, molt virtuosos, sobretot en Mike, però molt allunyats del jazz expressiu que en directe fa vibrar. Molta gent, molt bon ambient. L'únic que cal vigilar és no passar-se amb els vins per poder assaborir la qualitat dels grups que porten en aquest Festival de manera gratuïta. Esperem tornar-hi l'any que ve. (Fotos: Joan Mitjavila)

La Big Band de Manlleu a Montserrat

2008-06-15T16:22:00.000+02:00

Vídeo de la Big Band de Manlleu interpretant James Bond a Montserrat

La Riverter a Ceret

2008-06-02T21:09:00.000+02:00

Un vídeo de la Riverter a Ceret: Just a Closer

Un passeig pel jazz a la Bilioteca Joan Triadú de Vic

2008-04-20T11:00:00.000+02:00

El proper 30 d'abril i 7 de maig a les 19h en Lluis Monteis i en Joan Mitjavila ens acompanyaran en el recorregut audiovisual que es farà per la història d’aquest gènere.
Es tractarà d’audicions comentades que ens ajudaran a entendre i gaudir de la música jazz des dels inicis als nostres dies.
És una activitat dins del Festival de Jazz de Vic que es farà durant el mes de maig i que enguany arriba a la desena edició.
Si hi esteu interessats, adreceu-vos al taulell de préstec de la Biblioteca Joan Triadú. Inscripció gratuïta.

Vijazz

2008-04-20T10:35:00.000+02:00

L'any passat en Lluís i en Joan van descobrir un paradís nou: La Vijazzpenedès
Un lloc on vi i jazz es fusionen de meravella. Un festival de jazz amb concerts gratuïts d’artistes de primer nivell mundial, amb una gran fira de vins, caves i productes autòctons del Penedès. També s'hi fan nombroses activitats paral·leles entorn del vi i la gastronomia: pel·lícules, conferències, tasts comentats, visites a cellers i exposicions.
Aquest any es farà el 4, 5 i 6 de juliol. Em sembla que hi anirem, oi? Només cal triar el dia.
Els músics confirmats són:

Dissabte 5 de juliol: Yellow Jackets amb Mike Stern (http://www.mikestern.org/, http://www.yellowjackets.com/ )

Dissabte 5 de juliol: Roy Hargrove (www.vervemusicgroup.com/royhargrove)

Diumenge 6 de Juliol: Arturo Sandoval (http://www.arturosandoval.com/ )
Això promet molt!

Jazz Vitoria Gasteiz

2008-04-10T20:29:00.000+02:00

Per qui tingui bonus... Ja es poden comprar les entrades del 32 Festival de Jazz de Vitoria-Gasteiz a la web http://www.jazzvitoria.com/

i a totes les botigues de El Corte Inglés. Promet molt.

Big Band de Manlleu i Big Band de Sallent

2008-03-09T21:14:00.000+01:00

En la cloenda de l'11è Cicle de Jazz de Manlleu, les Big Bands de Manlleu i de Sallent han ofert un concert molt complet i ric. La Big Band de Manlleu ha encetat, davant un nombrós grup de públic, el concert explicant com és una Big Band: els instruments que es fan servir, els compassos, les improvisacions i la funció del director. Els bons dots del seu director, en Marcel·lí Druguet, han servit per captivar els nens i ha estat el fil conductor de la primera part. A la segona part, els músics de la Big Band de Sallent ens han demostrat que són un gran grup: les harmonitzacions, la direcció, els solos, el tempo i l'afinació eren executades a la perfecció. Gent jove i amb una qualitat extraordinària que deixen clar que el jazz en viu encara té molta vida a Catalunya.

Per acabar, les dues Big Bands s'han ajuntat per tocar Mercy, mercy, mercy; una aposta arriscada però exitosa que ha fet petit el local per la quantitat de músics que eren a l'escenari. En definitiva: un deu per a l'organització i per a les dues Big Bands.

Si voleu veure més fotos, fetes per en Xevi Vilaregut, cliqueu aquí.

I si voleu escoltar la Big Band de Manlleu al Youtube, aquí o aquí (d'en Joan Mitjavila)

Fresu, Galliano, Lündgren: sublim

2008-03-09T19:18:00.000+01:00

Mare meva, quin concert! Mare Nostrum va ser exquisit, inoblidable. La barreja pot semblar estranya: un acordionista francès, un pianista suec i un trompeta italià... però el resultat perfecte. Potser semblava més un concert de new age que de jazz, però les improvisacions el situaven en aquest meravellós món de creació jazzística. Galliano era el mestre i el romanticisme; Fresu, el místic i el més expressiu (el seu cos es contorsionava amb cada nota amb coherència); i Lundgren, el tècnic, fred en la resolució però exacte en cada acord. Tots tres la conjunció d'astres que et transportaven amb una llàgrima als ulls al cel més íntim de cadascun dels espectadors. S'estrenaven i crec que el seu disc passarà a la història com un dels millors d'Europa.

4UATRE CATS

2008-03-01T14:56:00.000+01:00

El 29 de febrer vam poder escoltar en el marc de l'11è Cicle de Jazz de Manlleu, el grup 4uatre Cats. S'estrenaven com a formació, però no com a músics, perquè ens van oferir un jazz de qualitat i íntim que només es pot fer si hi ha molts anys d'escena a l'esquena.

En Joan Ramon Puntí va aportar la pedagogia al concert, explicant els diferents ritmes que empraven a les seves peces, moltes de Django com "Djangologie" (dedicada a en Pere Pesques, company de Puntí en formacions anteriors; altres de pròpies, com Selmer 3-4-4, del mateix Puntí (que va dedicar a en Lluís Monteis, que també havia tocat amb ell) i altres temes des d'estàndards de la bossa nova, fins a melodies d'autors molt coneguts com l'Sting.

En Quim Abramo va estar magnífic a la guitarra, tant en el continu gypsy-swing percutit com en els solos. Molta qualitat guanyada i merescuda any rere any, i d'una evolució molt curiosa que ha passat del Heavy-Fusió-Gypsy sempre sense perdre coherència.

Al baix, en Franco Molinari, amb un so sec de fusta que li dóna modernitat, però a la vegada amb la calidesa que convé al gypsy. Bons solos i un so contundent que no quedava gens ofegat per les guitarres.

De Juan Carlos García, el virtuosisme i l'armonia. Un gran músic amb un Roland que no hi acabava de lligar. Potser amb un piano de debò el seu so hagués quedat més integrat. De tota manera, substituïa solos que haguessin fet un clarinet o un violí en formacions gypsy, cosa que no és gens fàcil. Molt bon músic, malgrat el so del seu instrument.

Personalment em va entusiasmar i crec que tenen molt de camí per córrer. Vaig veure un Quim molt madur i un Joan Ramon molt feliç, fent la música que més li agrada, molt ben acompanyats per un baixista i un pianista excel·lents. Felicitats.

(Foto: Joan Mitjavila)

11è Festival de Jazz de Manlleu

2008-02-28T17:35:00.000+01:00

Informació extreta de Vilaweb

Aquest cap de setmana actuen els grups 4uatre Cats i Jazzspirit

A partir d’aquest divendres 29 Manlleu té una cita amb la millor música improvisada del moment, el jazz en les seves més diverses manifestacions: comença l’11è Cicle de Jazz de Manlleu amb el grup 4uatre Cats i Jazzspirit. L’organitza l’Escola Municipal de Música de Manlleu amb el patrocini de l’Ajuntament de Manlleu i l’Obra Social de Caixa Terrassa. Els concerts es faran al Casal Cívic de Manlleu els dies 29 de febrer, i 1, 8 i 9 de març de 2008.
El primer concert d’aquest divendres 29 va a càrrec del grup 4uatre Cats, el qual fa 'gypsy swing' tradicional amb pinzellades pròpies plenes de creativitat. L’actuació es farà a 2/4 d’11. El pròxim concert es farà el dissabte 1 de març també a 2/4 d’11 i anirà a càrrec del grup Jazzspirit, amb el trompetista Josep M.Farràs interpretant des del 'jazz clàssic' al 'hard bop', passant pel 'be bop' i per algunes pinzellades de 'bossa nova' i de 'latin jazz'. L’import de l’entrada és de 5 euros. El dissabte 8 de març a les 7 de la tarda es farà una 'master class' a càrrec d’Horacio Fumero, 'Tocant Jazz amb l’Horacio', la qual està oberta a tots els músics. Més tard, a 2/4 d’11, el grup Bover Fumero Duo, amb Albert Bover al piano i Horacio Fumero al contrabaix farà un concert.

El diumenge 9 de març a les 12 del migdia hi haurà un concert a càrrec de la Big Band de Manlleu i la Big Band de Sallent. Tot un espectacle si considerem que en algun moment hi haurà més de 30 músics a l'escenari interpretant un tema. Hi ha preus populars per a tots els concerts i descomptes per als alumnes de l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM). A la primera part s'oferirà un concert pedagògic per part de la Bing Band de Manlleu.

Joan Ramon Puntí, Quim Abramo, Juan Carlos García Estepa i Franco Molinari són els components de 4uatre Cats i presenten la seva música així: ‘Hi ha músiques tradicionals que es mantenen vives i això és perquè tenen potencial creatiu, perquè són aptes per a què alguns artistes puguin desenvolupar la seva creativitat. Actualment, a tot el món, el gypsy swing, creat per Django Rinhardt i perpetuat de manera tradicional pels gitanos de centre Europa, està vivint un moment de màxim reconeixement. Per tot hi ha músics, ja no gypsys, que el fan servir per a expressar-se. A la majoria de països hi ha trios, quartets, quintets, que volen emular Django Reinhardt i els altres guitarristes manouches. Això vol dir que es tracta d’una música viva i com a tal, tot i respectant la seva base, molts d’aquests grups comencen a explorar noves maneres, incorporant a l’estil nous patrons rítmics, noves formacions instrumentals i sobretot versionant temes tradicionals de l’estil i creant-ne de nous. Es tracta doncs d’una música en l’inici d’una possible evolució. Cap on anirà o bé si s’abandonarà definitivament és difícil o impossible de predir. Tot dependrà de si el gypsy swing continuarà o no captivant a les noves generacions de músics. Als músics d’aquest grup sí que ens captiva.’

Per altra banda, Jazzspirit és un quartet vallesà de jazz. I expliquen el que fan d’aquesta manera: ‘El nostre repertori es nodreix de corrents diversos: des del jazz clàssic al hard bop, passant pel be bop i per algunes pinzellades de bossa nova i de latin jazz. Defugim els tractaments excessivament tecnicistes, perquè la nostra voluntat és connectar amb el públic, oferint un jazz fresc i comunicatiu. A proposta del Club de Jazz d’Amics de les Arts de Terrassa, en el 22è Festival de Jazz d’aquesta ciutat es va presentar un nou projecte: la col·laboració entre Jazzspirit i el trompetista Josep Maria Farràs. La bona acceptació per part del públic i la crítica va donar continuïtat al projecte, fins al punt que la discogràfica Temps Record va impulsar l’edició d’un CD que testimoniava aquesta experiència. El disc (que porta per títol “Camí”) va ser enregistrat a la Nova Jazz Cava i inclou un DVD amb el making of de la gravació i imatges inèdites de l’antiga Jazz Cava.’

Fresu, Galliano... Finalment hem triat!

2008-02-07T13:58:00.000+01:00

Podeu veure algun vídeo d'aquests músics en aquesta pàgina. Terrassa sempre respira bon jazz i no podem faltar en aquesta cita. Ens veiem el dimecres 5 de març.

Tria del concert de Jazz Terrassa

2008-02-02T12:17:00.000+01:00

Ja tenim el programa. Si us sembla bé obriré l'oportunitat de votar al bloc quin concert us agrada. Com diu en Gerard, se m'ha girat feina i hauré de cercar referències d'aquests noms. Us recordo que hem descobert grans noms en aquest festival. A vegades cal enfocar bé la parabòlica i obrir nous canals. De fet he vist algun concert interessant. Per exemple

FUNK
THE PEE WEE ELLIS ASSEMBLY dimecres 27/2 2008
Nova Jazz Cava 22:00h 30 euros
Pee Wee Ellis, Saxo tenorLizzie Hay, VeuJerry Crozier Cole, GuitarraChristian Elsaesser, TeclatsLaurence Cottle, Baix elèctricGuido May, Bateria

Pee Wee Ellis és una icona del jazz-funk. Compositor, arranjador, saxofonista, teclista, el seu nom equival a rythm and blues + funk; de fet l’anomenen “l’home que va inventar el funk”. Ha estat director musical de Van Morrison i James Brown. Amb els seus companys de la banda de James Brown, Maceo Parker i Fred Wesley, va formar la coneguda The JB Horns. També ha destacat per les seves col•laboracions com a arranjador de World Music amb Cheikh Lo, Buena Vista Social Club i Cachaito López. Als seus seixanta-sis anys ve a Terrassa per primera vegada amb la seva The Pee Wee Ellis Ensemble a presentar un repertori de funk cent per cent, en el que serà l’únic concert d’aquesta línia dins del Festival

ANIMAT
Nit de blues protagonitzada per un dels grans veterans del gènere, Phillip Walker. Està considerat un dels guitarristes de blues més importants del món. Ha estat primer guitarra de Little Richard i Fats Domino. Després de més de quaranta anys de carrera continua tocant blues texà amb el seu estil sofisticat i una energia increïble. S’estrena al Festival per presentar el seu últim disc ‘Going Back Home’ (Delta Groove, 2007), acompanyat d’una secció de vents molt potent. Un directe garantia d’espectacle cent per cent.
divendres 29/2 2008
Blues 'Nit de Blues' concert sense seient PHILLIP WALKER
Presentació Cd 'Going Back Home' (Delta Groove, 2007)
Nova Jazz Cava22:00h 35 euros
Phillip Walker, Guitarra, Veu, DireccióAlonzo Campbell, TrompetaOllis W. Gillmore, Saxo tenorJames Thomas, Baix elèctric, VeuCraig Erickson Kimbrough, Bateria

Harmòniques un d'asssegurat i un de desconegut (proposta arriscada)
Tarda exclusiva amb dos concerts governats per l’harmònica. I qui millor per protagonitzar-la que Antonio Serrano, un dels músics de jazz de l’Estat amb més projecció internacional, i el gran mestre de l’instrument, Toots Thielemans. Antonio Serrano presenta el seu últim projecte i cd ‘Armonitango’ (Limón Records, 2007), concebut com un homenatge a Astor Piazzola des de la perspectiva del jazz, el latin i el flamenc. Serrano ha fet una acurada selecció del repertori clàssic del mestre argentí, ha disfressat la seva harmònica de bandoneón i li ha sumat totes les músiques amb les que s’ha anat trobant. El resultat és l’esperit de Piazzola passat per bulerías, tanguillos, fandangos i rumba. I l’interpreta acompanyat de tres grans: Horacio Fumero al contrabaix, José Reinoso al piano i David Xirgu a la bateria.
diumenge 2/3 2008
Jazz Doble Concert ANTONIO SERRANO
Presentació Cd 'Armonitango' (Limón Records, 2007)
Nova Jazz Cava19:30h 40 euros (el preu inclou els dos concerts)
Antonio Serrano, HarmònicaJosé Reinoso, PianoHoracio Fumero, ContrabaixDavid Xirgu, Bateria

Toots Thielemans és un dels grans músics de jazz encara en actiu i l’harmonicista més reconegut del panorama internacional. Dintre la seva llarga trajectòria destaquen les seves actuacions i enregistraments amb Ella Fitzgerald i Bill Evans. La seva principal aportació a la història de la música ha estat la introducció de l’harmònica a l’àmbit del jazz i la polivalència que li ha donat a l’instrument. Thielemans i Serrano han col•laborat a ‘Armonitango’, fet que propicia la seva connexió a l’escenari en un final de festa.
diumenge 2/3 2008
Jazz Doble Concert TOOTS THIELEMANS QUARTET
Nova Jazz Cava20:30h 40 euros (el preu inclou els dos concerts)
Toots Thielemans, HarmònicaKarel Boehle, PianoHein Van de Geyn, ContrabaixBruno Castellucci, Bateria

INTERESSANT
Presentació en primícia a l’Estat Espanyol del projecte de Richard Galliano, Paolo Fresu, Jeff Lundgren, que venen amb disc recent sortit de fàbrica ‘Mare Nostrum’. Una combinació curiosa de trompetista italià, acordionista francès d’arrels italianes i pianista suec. L’absència de bateria i baix li dona un aire glacial que es compensa per la calidesa del repertori, d’orígens molts variats: el toc francès d’un clàssic de Charles Trénet, estàndards brasilers de Tom Jobim i Vinicius de Moraes i temes folc suecs, a més dels originals. El seu és un jazz europeu que fusiona diferents estils del continent, delicat i emotiu, amb un toc contemporani creativament molt atrevit.
dimecres 5/3 2008
Jazz Fresu - Galliano - Lundgren MARE NOSTRUM
Presentació Cd 'Mare Nostrum' (Act 2007)
Nova Jazz Cava22:00h 35 euros
Paolo Fresu, TrompetaRichard Galliano, AcordióJeff Lundgren, Piano

UNA NOVA PROPOSTA
Únic concert a l’Estat Espanyol a la gira europea de presentació del primer projecte de Nasheet Waits com a líder. Waits ha actuat abans a terres espanyoles però sempre acompanyant altres músics. De fet, a Terrassa el vam escoltar a la banda d’Antonio Hart l’any 2002. Se’l considera un dels bateries més interessants i creatius de la seva generació. La revista Jazz Times ha publicat que Waits i el contrabaixista amb el que ve Terrassa, Tarus Mateen, formen “la secció rítmica més emocionant del jazz actual”. D’entre totes les bandes amb els que toca habitualment destaca Bandwagon, liderada per Jason Moran, una altra de les figures consolidades del jazz que avui marca un camí més que sòlid i qui en aquesta ocasió acompanya a Waits al piano. Naheet Waits ha treballat amb Ella Fitzgerald, Sonny Rollins, McCoy Tyner, Ron Carter i la Mingus Big Band. Reconeix influències de John Coltrane, Elvin Jones, Art Blakey, Philly Joe Jones i Billy Hart. Li agrada barrejar estils clàssics i contemporanis. Ha aconseguit una tècnica i una tímbrica difícils de trobar. Sens dubte, un dels concerts que poden deixar empremta en la present edició.

dijous 6/3 2008
Jazz NASHEET WAITS
Concert Exclusiu a l'Estat Espanyol
Nova Jazz Cava22:00h 25 euros
Nasheet Waits, BateriaLogan Richardson, Saxo alt, Saxo sopranoJason Moran, PianoTarus Mateen, Contrabaix

Rhoda Scott, organista nord-americana, debuta al Festival per presentar en exclusiva a l’Estat Espanyol el seu últim projecte Atlantic City Memories, acompanyada del gran swingman Bobby Durham, qui va començar amb el mític Wild Bill Davis, considerat el pare del Hammond, que va tocar en un parell d’ocasions a l’antiga Cava durant la primera meitat de la dècada dels vuitanta. Completa el trio el veterà saxofonista Red Holloway. Scott, de seixanta-vuit anys, es va formar escoltant Wild Bill Davis al Grace’s Little Belmont, un petit club d’Atlantic City que es va convertir en la meca dels aficionats al jazz per la continuada presència de l’organista. Count Basie la va descobrir i la va contractar pel seu club de Harlem. Ha tocat, entre molts d’altres, amb Ray Charles, George Benson, Ella Fitzgerald i Sarah Morrow.
divendres 7/3 2008
Jazz ATLANTIC CITY MEMORIES
Nova Jazz Cava22:00h 30 euros
Red Holloway, Saxo tenorRhoda Scott, HammondBobby Durham, Bateria

SESSIÓ MONK
Escoltar repertori de Monk és sempre una bona ocasió i un plaer pels amants del bon jazz. En aquesta edició us presentem una proposta europea, revisió de la música del mestre. Monk´s Casino, projecte del pianista i compositor alemany Alexander Von Schlippenbach, expert en l’obra de Thelonious Monk, ve al Festival en primícia a Catalunya. El presenta amb el seu quintet, amb el qual ha enregistrat una col•lecció de tres cds que recullen moltes de les composicions del gran pianista, fins i tot dos temes inèdits gravats per primera vegada. La seva interpretació, brillant i inventiva, evita les trampes del purisme i la lentitud i celebra la vivacitat. En destaca la tècnica de Schlippenbach i la inclusió del clarinet baix.
dissabte 8/3 2008
Jazz MONK'S CASINO
The complete works of Thelonious Monk
Nova Jazz Cava22:00h 30 euros
Alexander Von Schlippenbach, PianoAxel Dörner, TrompetaRudi Mahall, Clarinet baixJan Roder, ContrabaixUli Jennessen, Bateria

Jazz Terrassa 2008 comença a bategar...

2008-01-27T20:22:00.000+01:00

Aquesta informació me l'ha passada en Joan i està extreta de la web de jazz terrassa

Haurem de pensar quin ens fa més peça... Aquesta edició té el repte de superar el Festival de jazz de Barcelona.

Jean-Luc Ponty, Martial Solal, Rhoda Scott i Richard Galiano, primers artistes confirmats del 27 Festival Jazz Terrassa
L’edició d’enguany se celebrarà del 20 de febrer al 16 de marçEl Festival Jazz Terrassa està calentant motors de cara a l’edició d’aquest any, que es celebrarà del 20 de febrer al 16 de març. Del programa d’aquesta 27ena edició us podem avançar alguns noms: Jean-Luc Ponty, Martial Solal, Rhoda Scott i Richard Galiano-Paolo Fresu-Jan Lungren.Jean-Luc Ponty i el seu quintet internacional obriran la programació amb l’estrena del seu últim treball ‘The Atacama Experience’, resultat de la visita del violinista al desert d’Atacama, a Xile. Richard Galiano vindrà aquesta vegada acompanyat del trompetista italià Paolo Fresu i del pianista suec Jan Lundgren, amb qui forma Mare Nostrum; estrenen cd amb el mateix nom, i influències de Charles Trénet, Maurice Ravel, folk suec i estàndards brasilers. Martial Solal i Rhoda Scott venen per primera vegada a Terrassa: Solal, considerat un dels més grans pianistes, presenta als seus 80 anys el seu nou disc a piano sol ‘Solitude’ (Harmonía Mundi, 2008); i l’organista nord-americana amb residència francesa Rhoda Scott s’estrena a Catalunya acompanyada de Red Holloway i Bobby Durham, amb qui comparteix el projecte Atlantic City Memories.Aquests són una mostra dels trenta-nou concerts –tretze dels quals gratuïts- que formen el programa d’aquesta 27ena edició, que es repartirà entre la Nova Jazz Cava, on es faran tots els concerts de pagament, la plaça Vella i la plaça Catalunya, a banda del Parc de Vallparadís, escenari del Pícnic Jazz Vallparadís, que enguany celebra el seu 10è aniversari. Com és habitual, el Festival comptarà amb la ja clàssica Nit de Blues, les sessions golfes, conferències, exposicions i un cicle de cinema.Com cada any, Jazz Terrassa ha preparat un festival de club amb propostes jazzístiques de qualitat, que combina artistes reconeguts internacionalment i noves promeses, amb estrenes de projectes i presentacions discogràfiques, i un percentatge elevat de concerts gratuïts a les places de la ciutat, amb la intenció d’acostar el jazz a tots els públics.

Els 10 millors concerts d'en Joan Mitjavila

2008-01-26T20:21:00.000+01:00

Concerts de jazz

Aquests són els 10 concerts de jazz que recordo com a més especials... tot i que fer la selecció ha resultat difícil.

1. Jarrett-Peacock-DeJohnette: Marciac 01/08/2001. Capvespre a Marciac. Una carpa amb 5000 persones, silenci absolut... el trio... De fet tots els concerts d’aquest trio m’han semblat impecables.

2. Metheny-Haden: Barcelona: (L’Auditori) 23/15/2003. Dos mestres tocant amb gran sensibilitat

3. Hancock-Shorter Quartet: Barcelona (Palau de la Música) 9/11/1991... una versió inoblidable de Round Midnight...

4. Jam Sessions Jazz de Medianoche: Vitoria 1995 i 2006: Joshua Redman, Wynton Marsalis, Russell Malone... en un ambient familiar...

5. Arturo Sandoval: Barcelona: (La Boite) 13/07/1997. Pura energia...

6. The Brecker Brothers Band: Andorra: 3/07/1992. La potent sonoritat dels germans Brecker amb Mike Stern i Dave Weckl... molta força...

7. Jan Garbarek and the Hilliard Ensemble: Barcelona (Santa Maria del Mar) 6/10/1994. Fusió de música antiga i jazz; un escenari i una sonoritat especial.

8. Brad Mehldau: Vitoria 12/07/1999. Un trio fantàstic molt inspirat...

9. Diana Krall: Barcelona: (Palau de la Música) 10/11/2001: Un concert impecable

10. Mulgrew Miller/ NHOP Terrassa 26/03/2000. Recordant Ellington amb elegància...

Moments 10

2008-01-15T17:31:00.000+01:00

Conjuntament amb el bloc d’en Joan hem decidit fer una secció que és dirà “Moments 10”. En l’apartat d’aquest bloc hi escriurem els concerts que recordem de manera especial – amb un màxim de 10 – per la seva qualitat jazzística o perquè va ser en un moment o lloc molt concret...
És clar que són llistes personals, però és una manera de parlar dels concerts que més recordem. Envieu-me la vostra llista per email i la publicaré...

Aquí teniu en Joan en un moment 10 de whisky després d'un assaig de Big Band.

La Diminuta swing orquestra a la Jazz Cava de Vic

2008-01-14T16:40:00.000+01:00

El dissabte, 12 de gener, vaig tornar a entendre per què cada vegada que la Diminuta toca a la Cava, omple. El seu missatge jazzístic és directe i es deixa entendre. Aquest cop, la veu en va ser protagonista. L'Anna Jiménez va estar esplèndida, amb uns aguts finíssims i afinats com mai sense perdre calidesa i registre en la interpretació dels estàndards. Les altres veus, les d'en Jordi Martí i en Joan Lluís, en la línia de ser propers i divertits, per donar color a l'espectacle. Quant als membres del grup, en Lluís Monteis, des que el grup no té pianista, va mantenir en tot moment el grup cohesionat amb els acords de la guitarra; en David Mellinas va estar expressiu amb el baix i molt ric en els solos. En Pere Galobardes, amagat rere la bateria, però ferm en el ritme (com sempre trobem a faltar que faci algun solo); en Pere Marín va aportar intimitat en els temes lents, amb el seu el tenor Yamaha i un so estripat que contrastava molt bé amb el clarinet d'en Ramon Vilar, excel·lent tant en la tècnica solista com en la manera de posar el coixí en els temes cantats.
Molt bon concert que va començar fred (insegurs perquè no sabien com sonava fora de l'escenari) i va acabar amb molta energia i bon gust una vegada superada aquesta inseguretat.
Felicitats pels 15 anys de jazz que esteu deixant com a llegat a la comarca.

All About Jazz

2008-01-10T14:12:00.001+01:00

Si voleu estar al dia sobre el jazz o us voleu descarregar alguna peça en format MP3 gratuïtament, podeu consultar la pàgina All About Jazz.

Hi podeu trobar novetats, vídeos, entrevistes, etc. Crec que és molt bona per estar al dia de les noves tendències i saber què fan les velles glòries.

Oscar Peterson

2008-01-10T14:03:00.000+01:00

Reprodueixo el que va escriure David Castillo al diari Avui sobre aquest gran pianista en relació a la seva mort el 24 de desembre de 2007

També podeu escoltar-ne algunes peces en la columna de vídeo. És una llàstima no haver-lo pogut veure mai en directe.

Enorme en tots els sentits, així va ser Oscar Peterson, un dels grans pianistes de la història del jazz, capaç de moure els dits sobre el teclat com un pianista clàssic i a la vegada acompanyar una turbulenta banda de bebop. Podríem parlar d’un estil de transició, però tot serien etiquetes davant el talent d’un músic que feia que el seu instrument sonés amb una elegància diferent, amb estil propi.Greument malalt des de fa mesos, dilluns es va anunciar que havia mort diumenge al vespre al seu domicili de Toronto. Complicacions renals apareixen en els comunicats de la seva defunció. Nascut el 1925 en una família humil d’origen antillà, Peterson es va convertir en la figura musical més rellevant internacionalment del Canadà del segle XX. La història s’inicia el 1943 quan es converteix en el primer músic negre dins d’una orquestra de música popular del Quebec. A partir d’aquí el seu estil causa sensació, per la manera brillant i espectacular de tocar, malgrat que els primmirats crítics de jazz sovint li han retret una excessiva convencionalitat, cosa que no desmereix gens el seu estil. Peterson va actuar al costat de les grans figures, mites de la música popular com Louis Armstrong, Count Basie, Nat King Cole, Ella Fitzgerald, Stephane Grapelli, Coleman Hawkins i Sarah Vaughan, sense oblidar una nòmina de revolucionaris com Lester Young, Charlie Parker, Ben Webster, Stan Getz, Dizzy Gillispie i Roy Eldridge, és a dir, els sultans del swing, del boogie-woogie i del bebop. A més, va saber escapar dels circuits restringits del jazz i presentar-se davant de públics multitudinaris, cosa que li ha valgut la ira eterna de més d’un purista.
Oscar Peterson va ser el primer músic negre que va tocar dins una orquestra del Quebec
Un altra cosa que ha jugat en contra seva és la infinitat de gravacions al llarg de la seva dilatada carrera, des dels inicis amb trios fins a les èpoques amb les grans orquestres i les vocalistes d’or que hem esmentat. La nitidesa del seu estil parla davant del detractors.La salut, però, no el va acompanyar tant com la música. Un infart cerebral patit el 1993 va limitar les seves actuacions públiques. Entre altres guardons té 13 doctorats universitaris honorífics

Mambojazz

2007-12-29T19:03:00.000+01:00

Després de molts dies sense tenir temps d'escriure res, és hora de parlar d'una gran pianista i vocalista de jazz: Núria Guillén, de sobrenom MAMBO. La vam poder escoltar a la Jazz Cava de Vic el mes de desembre en una vetllada inoblidable amb el grup Vermouth Time.

Els components de Vermout Time són en Marc Mena trompeta, Sergi Franch saxo tenor, Núria Guillén orgue Hammond, teclat i veu, Raül Lorenzo bateria.
El soul jazz va néixer a meitats dels 50 i es va popularitzar als 60, amb formacions a trio que, a banda de la base rítmica, comptaven amb el so tan característic del Hammond. Recuperant aquell esperit, Vermouth Time interpreta un repertori clàssic i hi incorpora temes propis, la majoria composats per en Marc, que aconsegueixen reproduir l'atmosfera d’aquesta música negra gràcies sobretot al so del Hammon de la Núria, que va acaronar amb molt de sentiment.

Concert de Richard Bona i Marcus Miller

2007-11-14T13:23:00.000+01:00

Vam encertar de ple: el concert doble a l'Auditori del dijous 8 de novembre de Richard Bona i Marcus Miller passarà a la nostra petita història com un dels millors. La idea de reunir dos baixistes per homenatjar el malauradament desaparegut Jaco Pastorius, va ser un èxit.

Ambdós van sortir a donar-ho tot, fugint de divismes i amb ganes de transmetre el seu missatge musical amb molta energia i sobretot qualitat.

De Richard Bona, en destaco la sensibilitat de la seva veu en llengua africana, amb un registre molt agut i amb la calidesa dels greus mesurats acuradament en cada tema cantat; la comunicació amb el públic; l'atreviment amb els pedals; els músics (sobretot el trompeta); i la barreja d'estils (africà, el jazz de Miles Davis de TUTU, els ritmes llatins...).

De Marcus Miller, el baix que imposava en tot moment el seu caràcter fort, imperatiu, càlid, imparable, rodó, excel·lent... Una joia que va arrodonir amb els músics que l'acompanyaven: el bateria, un mestre enèrgic del ritme amb un so brillant molt allunyat dels bateries que aixafen aquest instrument en concerts de rock; el trompeta, escollit per a l'ocasió per imitar el so de Miles; el saxo, pinzellades de solos amb molta empenta; els teclats, creant l'atmosfera perfecta per a lluïment dels solistes; i l'armònica, petita, però fent solos increïbles.

Una jornada inoblidable del millor jazz i amb l'estimada companyia d'en Lluís, en Joan, en Jordi i en Gerard.

Riverter

2007-11-04T09:07:00.000+01:00

Amb la Riverter Dixieland estem preparant el bolo d'Amer del dia 11 de novembre al matí. Fem un jazz de carrer amb caràcter personal. Cap de nosaltres és un músic professional, la qual cosa ens permet tocar sense complexos i amb l'únic interès d'aprendre i de passar-nos-ho d'allò més bé. Al Youtube tenim uns vídeos penjats del bolo que vam fer a Ceret (França), a Amer i a Roda en anteriors edicions. A la pàgina web del grup, feta per en Joan Mitjavila, trobareu totes les fotos dels concerts fets fins ara.

XIII Festival de Jazz Costa Brava

2007-10-15T14:41:00.000+02:00

Sobre el XIII Festival de Jazz Costa Brava (Ajuntament de Palafrugell)

La tretzena edició del Festival de Jazz Costa Brava de Palafrugell (Baix Empordà) se celebrarà entre el 6 i el 14 d'octubre amb una variada programació de concerts i activitats, encapçalats per Chano Domínguez, Perico Sambeat i Russell Malone, que tindran lloc en diversos escenaris de la població. L'organització és conjunta entre l'Ajuntament de Palafrugell i la Fundació Llofriu, i compta amb la direcció artística de Mas i Mas.
El festival presenta dues programacions diferenciades; l'Off Festival i el propi Festival. L'Off Festival, coordinat per l'Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell, es realitzarà a deu locals de restauració del municipi, en els quals una selecció de grups de tendències ben diverses dins el món del jazz oferirà les seves actuacions.
El Festival, coordinat per l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Palafrugell, amplia aquest any els escenaris on se realitzaran els concerts, així com el nombre de les actuacions gratuïtes: al Teatre Municipal de Palafrugell, al Centre Fraternal, a la plaça Nova, als carrers del centre de la població i a l'església parroquial.
La direcció del Festival segueix apostant per la combinació del jazz més tradicional amb nous grups emergents a l'escena catalana. Així, comptem amb formacions de dixie com La Porteña o La Dixie Band del Taller de Músics, però també amb el jazz més contemporani de la Giulia Valle o de Jorge Rossy. Les actuacions principals, al Teatre, oferiran el jazz-fusió de Chano Domínguez i Perico Sambeat, i el classicisme actual de Russell Malone.
Com a actes complementaris, el dijous 11 d'octubre s'inaugurarà a la sala d'exposicions del Teatre Municipal la mostra Jazzid. Història del jazz a les comarques gironines, produïda per la Casa de Cultura de la Diputació de Girona i amb fotografies de Jaume Tauler. El mateix dia, es projectarà, també al teatre, la pel·lícula Calle 54, de Fernando Trueba, amb la col·laboració del Cine Club Garbí de Palafrugell.
El preu dels concerts al Teatre Municipal de Palafrugell-TMP és de 21 € i les sessions al Centre Fraternal de 12 €. Per aquestes activitats es posa a la venda un pack diari (concerts al Teatre + al Fraternal) de 25 €. Informació i venda d'entrades al Teatre Municipal de Palafrugell (Carrer Santa Margarida núm 1 de Palafrugell i telèfon 972 61 11 72), i al Telentrada de Caixa Catalunya (http://www.telentrada.com/ i telèfon 902 10 12 12).

Amics del jazz

2007-10-02T13:01:00.000+02:00

A poc a poc, hem anat consolidant un grup informal, i mai per escrit, d'amants del jazz. Amics que estem connectats gràcies a aquesta música, ja sigui perquè toquem en algun grup o perquè tenim amics obsessionats per aquesta música. Any rere any, ens apuntem a diferents concerts i festivals.
I en tenim uns quants que estan essent un clàssic a les nostres vides:
- Voll Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona
- Festival Internacional de Jazz Terrassa
- Vitòria (amb menys freqüència)
- Jazz in Marciac (França); gairebé cada any algú de nosaltres hi ha anat.
- Jardins de Cap Roig (encetat aquest any, on vam poder volar amb en Pat Metheny i Brad Mehldau)

Com que la majoria tenim família, últimament estem introduint els nostres fills en aquestes trobades. I com no podia ser d'una altra manera, Terrassa ens ofereix el millors dels escenaris: el Picnic Jazz o les sessions gratuïtes a la plaça, permeten que els nostres fills i filles escoltin jazz sense parar de jugar o moure's.

Ara tenim al cap anar a veure un concert al Voll Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Segurament serà el d'en Richard Bona.
Sempre és difícil triar el grup: perquè només pots veure'n un, i els altres, no. Quins deixes de veure? En Sonny Rollins (mite que encara té molta força)? L'Ornette Coleman (mireu la crítica a Madrid de l'any passat: a l'adreça
http://www.tomajazz.com/conciertos/2006/06/ornette_coleman_galapagar.htm

Chick Corea? Bé... Ja ho veieu; és molt difícil descartar-ne un.
Quan hi hàgim anat, us en farem cinc cèntims.
Fins aviat,
PEP

Jazz

2007-10-01T13:00:00.000+02:00

Hola gent,

Inicio un blog per parlar de Jazz: concerts, músics, grups, esdeveniments, festivals... Apa, animeu-vos i que comenci el swing!